|
Ponencias
REFLEXIONS SOBRE EL
FUTUR DE LA PRODUCCIÓ RAMADERA A CATALUNYA
Dtor. Pere Costa
Batllori
Catedràtic Emèrit de Producció Animal
de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Universitat
Politècnica de Catalunya
REFLEXIONS
PRÈVIES
PER A PARLAR DEL FUTUR
ÉS NECESSARI CONÈIXER EL PRESENT
QUÈ HA PASSAT
DURANT ELS ÚLTIMS SEIXANTA ANYS?
POT EXISTIR L'EQUILIBRI
ENTRE "PRODUCTIVISTES" I "REGLAMENTISTES"?
REFLEXIONS
SOBRE EL FUTUR DE LA PRODUCCIÓ RAMADERA A CATALUNYA
REFLEXIONS
SOBRE EL FUTUR DEL BESTIAR PORCÍ
REFLEXIONS SOBRE LA PRODUCCIÓ
AVÍCOLA
REFLEXIONES SOBRE LA
PRODUCCIÓN EN GENERAL
REFLEXIONS
PRÈVIES
El contingut de la següent
exposició intenta reflectir alguns dels conceptes que
s'han exposat en una sèrie d'entrevistes mantingudes
amb directius i tècnics de diverses associacions que
agrupen l'ampli ventall de la producció i comercialització
de la ramaderia catalana, amb representants de diversos organismes
i dependències de l'administració autonòmica,
relacionats amb la mateixa, i amb empresaris i tècnics
coneixedors del tema i posseïdors d'un reconegut prestigi
i "seny".
Volem posar de manifest que les opinions que
ens han arribat no sempre han estat compatibles entre sí
i que, en no poques ocasions, les nostres pròpies idees
i la nostra subjectiva experiència personal obtinguda
a través de quasi cinquanta anys de dedicació
professional en el sector han dificultat, sense cap mena de
dubte, la possibilitat, per endavant no buscada, d'arribar
a veritables conclusions.
És per aquest motiu que reiterem el
fet que el contingut de la nostra intervenció es basa
en simples reflexions, comentaris, suggeriments i, possiblement,
queixes, sense pretendre abastar tota la problemàtica
actual ni, tan sols, la més important. Com a conseqüència,
l'únic responsable de la seva idoneïtat o errors
és el propi autor, que de cap manera no es considera
un expert i, encara menys, un futurista.
Com podran comprovar, hem fugit de tota expressió
quantitativa i concreta. Les reflexions que segueixen pretenen
ser àmplies, obertes i simples, encara que poden ser,
en moltes ocasions, clarament dubitatives. El que sí
és cert és que s'exposen amb el sincer desig
que serveixin per a establir un futur ordenament correcte
i vàlid que protegeixi el benestar animal i el benestar
del consumidor (segons aquest ordre, ho hem vist exposat en
no poques ocasions), però que no oblidi, sempre que
sigui just i raonable, els drets del productor en el sentit
més ampli de la paraula que inclou, com és lògic,
el seu propi benestar i el seu benefici econòmic.
La Generalitat de Catalunya i el seu Departament
d'Agricultura, Pesca i Alimentació van publicar (l'any
2001) el "Llibre Blanc del Sector Agrari". A aquest
els remetem, ja que hi trobarà interessants dades,
especialment al seu Capítol IV ("Recomanacions")
que ocupa les pàgines 221 a 241 i és d'obligada
lectura.
Nosaltres anirem per tortuositats potser més
concretes i personalitzades i, sens dubte, d'una manera més
desorganitzada. Però això no serà cap
mena d'obstacle per a tenir present la importància
d'una ramaderia que representa el 64% de la Producció
Final Agrària de Catalunya, i d'una indústria
agroalimentària que representa el 22% de la producció
espanyola i ocupa prop de 100.000 persones.
I com a reflexió final, dins d'aquestes
reflexions prèvies, la referència a l'escassa
influència real i pràctica que suposem tindran
les nostres pròpies opinions que, en el fons, són
el reflex d'allò que pensen un cert nombre de ciutadans
de la Unió Europea que pertanyen a la categoria d'administrats
d'a peu. En el seu dia, un cop arribat al nostre poder el
document de la Comissió de les Comunitats Europees
titulat "Llibre Blanc sobre la Seguretat Alimentària",
que es va publicar l'any 2000, ens va envair el pessimisme
davant una nova situació, de la necessitat de la qual
ningú no dubta, però amb unes exageracions que
avui ens hem vist obligats a comentar.
PER A PARLAR DEL FUTUR ÉS
NECESSARI CONÈIXER EL PRESENT
Davant l'evidència
de l'anterior enunciat i malgrat que no presenta una "rigorosa"
actualitat, creiem que estem obligats a referir-nos a la publicació
del Departament d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
de la Generalitat de Catalunya, titulat "El Sector Agrari
a Catalunya. Evolució, anàlisi i estadístiques
(1986-2000)". Conceptualment, és de gran interès
ja que, entre d'altres encerts, insisteix en la importància
de la ramaderia dins del concepte "agrari", que
a l'administració pública acostuma a oferir
un característic poder absorbent i adsorbent, i que
feliçment creiem que està ben delimitat entre
els aquí presents. Reproduïm, en no ser capaços
de millorar-les amb alguna abreviació en benefici del
temps disponible, les conclusions de l'obra, publicades al
capítol "El sector agrari català a finals
del segle XX i principis del segle XXI".
L'anàlisi del sector agrari català
actual ha de partir d'una premissa inqüestionable: ens
referim a la importància i la magnitud de les transformacions
que s'han produït en el mateix, en el transcurs dels
últims decennis. El fort creixement demogràfic
patit pel país durant els anys cinquanta, seixanta
i setanta, derivat del procés d'industrialització
que es vivia en aquells moments, i que suposava un increment
importantíssim del nivell mig de vida i que, alhora,
va donar lloc a un augment espectacular de la demanda i a
modificacions qualitatives substancials, han estat elements
decisius per a promoure la modernització del sector
agrari a Catalunya.
El sector agrari català, actualment,
té una sèrie d'aspectes característics
que es poden sintetitzar en sis, com els més significatius:
- El primer fa referència a l'evolució
del nombre d'explotacions que continua la seva disminució,
si bé, i paral·lelament, es desenvolupa un
augment moderat del seu volum i economia.
- El segon es refereix a la reducció
sensible de la superfície agrícola cultivada.
- El tercer posa de manifest el desenvolupament
d'una intensificació de l'activitat productiva, que
ha estat possible, entre d'altres elements, gràcies
a l'ús, cada cop més considerable, de maquinària
i d'insums d'origen industrial.
- El quart constata una progressiva "ramaderització"
del món agrari català, que es reflecteix perfectament
en que el valor de la producció ramadera quasi ha
duplicat el valor de la producció agrícola
a Catalunya durant el període de temps estudiat.
Aquesta situació ha canviat la relativa magnitud
que definia a la ramaderia del país des de finals
del segle XIX fins els anys setanta del segle XX. El factor
bàsic que explica el desenvolupament ramader és
la introducció de formes organitzadores de la producció
típicament industrials en el si de la ramaderia catalana.
- El cinquè aspecte, en bona part,
és conseqüència dels dos anteriors, i
es refereix a la consecució d'un gran increment de
la quantitat física obtinguda de l'activitat agrària
i del seu valor econòmic. Això suposa una
clara vocació comercial del sector agrari català,
ja que la quasi totalitat d'allò que produeix es
dedica a la venda. D'altra banda, s'ha desenvolupat un notable
augment dels rendiments i de les productivitats que, per
cert, ens han apropat a les mitges europees.
- L'últim es concreta en el significatiu
increment de la renda agrària per persona ocupada,
gràcies a la pròpia disminució del
nombre de treballadors i a l'augment de la producció,
sense oblidar el creixement de les ajudes públiques
que han rebut els agricultors.
L'estudi també fa referència
a la forta concentració territorial d'algunes activitats
i a l'important esforç realitzat per a desenvolupar
un ampli procés de modernització, destacant
que la ramaderia industrialitzada té una notable capacitat
de competitivitat derivada d'uns nivells d'escala productiva,
productivitat i rendibilitat més elevades que els que
tenen altres comunitats autònomes i que són
semblants als valors mitjos europeus. D'altra banda, en un
moment en el que s'està replantejant el tema de les
subvencions agràries que rep el camp, l'agricultura
catalana mostra una dependència amb aquestes bastant
inferior a la d'altres regions i països europeus. I,
finalment, no hem d'oblidar que en el si del sector agrari
català hi ha una forta presència del cooperativisme
i de l'associacionisme que permet als agricultors i ramaders
unir esforços per a actuar amb majors garanties en
el mercat i que, en alguns casos, ha generat la configuració
de grans cooperatives agroindustrials.
L'agricultura catalana és un àmbit
de la vida econòmica del país ple de matisos,
derivats de les sensibles diferències estructurals
i orientacions productives i territorials que avui la caracteritzen.
Però, no hi ha dubte que, malgrat els problemes que
generen aquestes diferències, com els que provenen
de l'evolució dels preus, de les desequilibrades relacions
establertes amb les indústries agroalimentàries
o de la competència d'altres agricultors amb costos
de producció més baixos, les possibilitats que
s'obren per al sector agrari català en el si de la
Unió Europea són importants. Amb més
raó si es té present quina ha estat l'evolució
general seguida pel món agrari a Catalunya en els anys
transcorreguts des de l'entrada d'Espanya en la U.E. el 1986
fins l'actualitat, de la que podem fer un balanç globalment
positiu.
Aquest balanç positiu queda reflectit
en la situació general d'Espanya. El Ministeri d'Agricultura,
Pesca i Alimentació, a través de la Direcció
General de Consum, ha publicat un estudi titulat "Consum
a Espanya. 2001", al qual també els remetem. Segons
aquest, el consum de carn es va incrementar en un 1,3 %, i
el seu preu en un 8,3 %. Aquest fet s'atribueix al desviament
del consum cap a productes de qualitat certificada i amb denominació
d'origen. L'estudi assenyala un futur esperançador
per interès del consumidor en mantenir una dieta rica
en nutrients i equilibrada, i indica la necessitat de potenciar
l'educació alimentària en la joventut per a
donar continuïtat a la nostra dieta mediterrània.
Però aquesta visió optimista,
es pot mantenir al setembre de 2002?
Abans d'entrar en el tema principal, creiem que val la pena
plantejar-nos la següent pregunta:
QUÈ HA PASSAT DURANT ELS
ÚLTIMS SEIXANTA ANYS?
La necessitat d'un breu record és evident.
La conveniència de que sigui realment un breu record
també és evident, ja que està en la ment
de molts dels que estem aquí i, en el cas contrari,
pertany a la memòria històrica més recent.
Molt succintament:
- Any 1939. Fi de la denominada Guerra Civil
Espanyola
- Any 1944. Fi de la II Guerra Mundial
- Conseqüència d'ambdues: Fam
i destrucció a tota Europa. Desaparició d'una
escassa ramaderia extensiva i totalment insuficient. Nivell
de vida molt reduït, increïble per a les joves
generacions actuals.
- La reacció, sobretot empresarial,
a nivell de les nacions vencedores i vençudes va
ser:
- Inici i desenvolupament d'una ramaderia intensiva.
- Cobrir les necessitats quantitatives de l'alimentació,
deixant en segon lloc els problemes de qualitat.
- Ús creixent i esperançador d'additius,
medicaments, subproductes, etc. Amb la finalitat d'augmentar
i abaratir les produccions, amb escassos condicionaments
sanitaris.
- Necessitat imperiosa d'uns preus el més reduïts
possible.
- En resum, el desenvolupament de la "Consciència
I" de Charles Reich exposada a "The Greening
of America (1970), resumida en la frase "Intentar
seguir endavant".
- Així es va aconseguir la millora
de l'economia d'Europa, la concreció de la unió
europea, un clar increment del nivell de vida, l'estat del
benestar, la difusió de l'ecologisme, l'exigència
política de viure per sobre de les possibilitats
reals del treball invertit i del benefici obtingut, etc.,
etc.
- La pedra fundadora, hem de situar-la, no
obstant i com és ben sabut, en el Tractat de Roma
de 1957 i, com a conseqüència, en la creació
de la PAC, feliçment desenvolupada fins que la producció
dels grans excedents dels anys vuitanta obliguen a la seva
reforma en 1992.
- Posteriorment, apareixen els erròniament
anomenats "escàndols de la ramaderia",
un calaix de sastre increïble i paranoic que inclou
l'ús conscient o la presència inconscient
dels pinsos, d'hormones sexuals (la prohibició de
la qual té una manca de tot fonament científic
i obeeix a motius purament comercials), antitiroideus, beta-agonistes
(autoritzats aquest any per l'exigent normativa de la FDA
dels Estats Units), dioxines, benzopirens, insecticides,
etc., la detecció de residus de medicaments a la
carn, llet i ous, l'aparició de malalties animals
presumptament transmissibles a l'home (BSE) o no transmissibles
a l'home (pesta porcina, glosopeda).
- Amb l'Agenda 2000 s'implanta el terme seguretat
alimentària.
- Continuen avanços molt importants
en els mètodes de detecció química
dels residus de les més diverses substàncies
i, amb això, el temor de més escàndols,
oblidant que per a moltes d'elles no es té coneixement
dels seus reals nivells de perillositat, o es detecten nivells
allunyats dels que podrien precisar de mesures especials
i, com a problema capital, que un nivell zero de les mateixes
és innecessari o impossible.
- Com a reacció, amb escàs
fonament, basada en teories no sempre contrastades, en l'esnobisme
d'alguns, en polítiques ecologistes no qüestionables
sempre que ofereixin una base científica, en els
interessos de grans empreses multinacionals i en el temor
polític a "no enfrontar-se" ni als uns
ni als altres, s'està generant un cúmul de
normatives (i les seves consegüents sancions), d'impossible
compliment en molts dels casos, excessivament burocratitzades,
de vegades de molt dubtosa eficàcia i que limiten
molt els interessos econòmics del sector productiu
i, encara que s'indiqui poc, del propi consumidor, sense
oferir a canvi avantatges sanitaris clars.
- Això es tradueix, en no poques ocasions,
en la desconfiança del consumidor, en l'augment dels
costos de producció i en la innecessària reducció
del consum de determinats productes d'origen animal.
- Les noves normatives de benestar animal
i de protecció del medi ambient, necessàries
evidentment, però aplicades sense un equilibri raonable,
acaben de complicar el problema.
- En aquests moments, s'estan presentant dues
tendències de difícil comprensió, la
dels erròniament anomenats "productivistes",
que creuen que la productivitat no està barallada
amb la seguretat dels productes d'origen animal, i la dels
"reglamentistes" que preconitzen, en realitat,
el retorn a la ramaderia extensiva amb totes les seves conseqüències.
- Mentrestant, la paraula seguretat alimentària
continua tenint dues accepcions oficials: La de la FAO,
segons la qual és "la situació en que
totes les persones en qualsevol moment tenen accés
físic i econòmic a suficients aliments innocus
i nutritius", i la de la UE, per a la qual l'objectiu
principal és aconseguir el nivell més elevat
possible de protecció de la salut dels consumidors.
Massa diferència conceptual per a romandre tranquils
quan uns 830 milions de persones passen gana al món.
- Per a finalitzar aquest grup de reflexions,
potser seria bo de pensar en el terme sobirania alimentària,
que es tradueix com el dret de tots els pobles de definir
les seves pròpies polítiques i estratègies
sostenibles de producció, distribució i consum
d'aliments.
POT EXISTIR L'EQUILIBRI ENTRE "PRODUCTIVISTES"
I "REGLAMENTISTES"?
Evidentment, creiem que sí, encara que
no sigui fàcil. Inicialment, es poden fer les següents
reflexions:
Quan el simi arborícola i vegetarià,
antecessor de l'home, va descendir dels arbres i es va fer
bípede, es va convertir en un omnívor-carnívor
al mateix temps que desenvolupava la intel·ligència
i es feia conscient del seu poder. Pocs científics
estan en desacord amb l'afirmació que sense el consum
d'aliments d'origen animal l'home no hauria assolit la seva
fase actual de desenvolupament.
Europa ha assolit una excel·lent situació
d'autosuficiència en productes d'origen animal, aconseguint
un alt nivell de vida de la seva població. És
evident que ha arribat el moment de promoure la seguretat
dels aliments que consumeix, que ha arribat el moment en que
la qualitat (després incidirem més profundament
sobre aquest concepte) ha de prevaler sobre la quantitat.
La contaminació mediambiental és un clar i greu
perill per a la humanitat. És imprescindible prendre
les mides necessàries per a evitar-la, obligant a cada
sector a reduir la part de contaminació de la qual
és responsable.
El benestar animal és una premissa unida
a la nostra civilització, procurant sempre que no s'arribi
a extrems fora de tota lògica.
És necessari, doncs, establir un correcte
equilibri en les relaciones entre la tècnica i la política,
entre la realitat demostrada pels científics i les
suposicions no demostrades de determinades tendències.
Els experts que escullen les diferents Administracions
europees per a ocupar llocs decisius en l'aprovació
de les diferents normatives són, indubtablement, bons
coneixedors dels temes als quals ens referim, però
haurien de sol·licitar l'assessorament de tècnics
amb experiència pràctica i real de cada situació,
consensuant així les decisions amb el sector productiu
corresponent, cosa que es traduiria en una millor defensa
de les posicions de països amb diferents estructures
ramaderes.
Les normes que es promulguin haurien de ser
necessàries, factibles i controlables, facilitant mitjans
per a complir-les i alternatives vàlides als problemes
que originen. El sector, a mode d'exemple, es demana: de què
serveix l'etiquetat complet d'un pinso?, per què ha
d'aportar més informació que la d'un aliment
destinat a consum humà?, quina informació d'interès
dona al consumidor?, què ha aconseguit la prohibició
a ultrança de l'ús de totes les farines d'origen
animal en la fabricació de pinsos (a causa de la BSE)
i principalment de les d'origen porcí i avícola,
a més de contaminar intensament el medi ambient amb
la seva incineració, quan no amb el seu destí
a abocadors, en no disposar de mitjans per a la seva destrucció?,
de què serveix l'alarma produïda amb el tema de
les dioxines davant la impossibilitat física i econòmica
de realitzar l'enorme quantitat d'anàlisis que exigeix
el compliment del seu control?, és possible establir
els mitjans de traçabilitat en una fàbrica de
pinsos amb ocupació majoritària de cereals i
soja que es reben a dojo?, es que la qualitat de la carn només
depèn de l'alimentació?, per què el control
de l'alimentació animal es centra en les d'un lot de
pinso de 1 o 2 tones en lloc de basar-lo en el control de
les matèries primes en origen?
Un altre punt a sotmetre a diàleg és
la denominació dels additius en general, sense recordar
que els actualment autoritzats han superat fortes exigències
de seguretat, s'han invertit grans sumes en el seu desenvolupament
i han aconseguit grans beneficis productius per la qual cosa
l'únic argument utilitzable contra ells sembla ser
el de que "estan mal vistos" pels consumidors.
Curiosament, s'ha de recordar que el 90 % dels
problemes sanitaris que realment afecten al consumidor tenen
un origen bacterià i, en canvi, es mira amb recel a
gran part dels additius alimentaris la funció dels
quals és precisament la de preservar la qualitat microbiològica.
En el terreny pràctic, no sembla possible
una única normativa per a tots els països que
composen l'actual Unió Europea, ja que les diferències
de clima, de grandària de les granges, de necessitats
de consum, i dels hàbits i tradicions són diferents.
No deixa de ser curiós que els problemes legals en
els que es debat la producció ramadera procedeixin,
si no responen a problemàtiques polítiques o
econòmiques, de països amb un cens ramader minoritari.
També seria interessant una profunda
reflexió sobre el concepte de delicte contra la salut
pública i sobre el resultat injust de l'aplicació
estricta de les normatives sobre seguretat alimentària,
en el sentit de que una mínima desviació sobre
els límits exigits pot donar lloc a greus sancions,
totalment desproporcionades en relació amb la perillositat
de les conseqüències sanitàries a que poden
donar lloc. Les administracions autonòmiques consideren
la quasi totalitat de propostes de sancions com a possible
delicte contra la salut pública, en comptes d'infracció
administrativa. Amb això inunden els Jutjats, incloent-hi
el Suprem, amb temes que tenen més fàcil solució
per vies menys complicades.
I per últim, un greu problema propi
de la nació espanyola. No s'ha aconseguit unificar
la interpretació de les complicades normatives a que
ens referim per part dels diferents departaments de les diferents
comunitats autonòmiques. El dret a la lliure circulació
de mercaderies, no ja dins de la UE (ple d'inconvenients normatius
originats en els diferents països) sinó dins de
la pròpia Espanya, està en perill, ja que múltiples
interpretacions contradictòries de les diferents Autonomies
ocasionen freqüents perjudicis, problemes i sancions
a les empreses.
Sens dubte, alguna està desenvolupant
una excessiva intervenció de l'Administració
sobre el sector i no sempre es pot garantir que l'administració
sigui eficaç sinó que, amb certa freqüència,
és complicada i lenta.
La reducció de la producció animal
en la Unió Europea conduirà a efectes clarament
perjudicials: trencament del sistema d'autoproveïment,
disminució del PIB, disminució dels llocs de
treball i, segons el nostre judici el més greu dels
perills, la necessitat d'haver de recórrer a la producció
de tercers països amb un inconvenient de no poder controlar
amb eficàcia la seguretat dels aliments importats,
de no poder controlar la reducció a nivell mundial
de la contaminació ambiental i de no poder controlar
el buscat benestar dels animals productius.
Realment, s'ha pensat amb serietat en els suposats
avantatges de la ramaderia extensiva com a font principal
d'aliments d'origen animal?, s'ha pensat amb serietat en els
avantatges de la criminalització de la ramaderia intensiva?,
algú ha informat al consumidor que la seva reducció,
o desaparició, donarà lloc a un fort increment
dels preus al consum?, què passarà quan la ramaderia
ecològica es desenvolupi, és a dir, "s'industrialitzi"
per a cobrir les necessitats de la població?, és
tan important i greu la presentació de pesta porcina
clàssica o de la glosopeda, no transmissibles a l'home,
dins de la problemàtica de la seguretat alimentària?,
per què es ressalta la necessitat de la seguretat de
la carn i es parla tan poc de la seguretat del peix o dels
aliments d'origen vegetal?, per què no s'informa àmpliament
i de forma positiva de les rigoroses normes de seguretat que
es posen en pràctica en el sector de la producció
animal?, per què es ressalta el perill de la contaminació
nitrogenada de purines i es descuida la molt major contaminació
ambiental dels adobs inorgànics?
On és l'equilibri? On és la veritat?
I, sense més comentaris, entrem
al tema concret de
REFLEXIONS SOBRE EL FUTUR DE LA
PRODUCCIÓ RAMADERA A CATALUNYA
La nostra primera reflexió
en aquest sentit és, lamentablement, summament pessimista.
Veiem un incert futur en la ramaderia de Catalunya i suggerim
un esforç comú d'enteniment, diàleg i
esperit lògic per a salvar la situació, posant
en pràctica per part del ramader les mesures necessàries,
encara que siguin costoses i doloroses i, per part, de l'administració,
aportant una correcta interpretació, naturalment dins
de la legalitat, de totes les situacions sense exageracions,
amb esperit constructiu, amb informació ràpida
i concreta per als múltiples dubtes que l'actual legislació
genera i amb la lògica exigència de tots els
deures i la defensa de tots els drets.
El contingut de l'apartat anterior, exposat
com la necessitat d'un equilibri entre la realitat i la legalitat,
és de clara aplicació en aquest moment de la
nostra exposició, ja que el seu conjunt, la composició
del qual podria detallar-se molt més, és un
poderós fre per al desenvolupament de la ramaderia
intensiva catalana. És evident que s'ha demonitzat
la realitat existent i s'ha produït un excés legislatiu,
innecessari, i s'ha perdut de vista que el risc zero no existeix
a la nostra civilització i que tot això suposarà
un fre evident per a una activitat de la qual no es pot
prescindir.
Veiem malament la situació del consumidor
que viu amb l'ansietat provocada per la por a la intoxicació
quan, en realitat, mai no havia gaudit d'una seguretat alimentària
com l'actual i que, en un futur, veurà incrementats
els costos d'adquisició dels productes d'origen animal,
molt possiblement, sense major seguretat alimentària
que l'actual.
No obstant, avui dia, el futur de la ramaderia
catalana està pendent, a més d'allò que
ja s'ha indicat i d'una manera més concreta, de la
necessitat de:
- Solucionar els problemes mediambientals
com a conseqüència de la producció de
purines i fems
- Proporcionar al consumidor una plena seguretat
alimentària.
- Estudiar els problemes relacionats amb
el benestar animal, ja que exigiran fortes inversions i
grans complicacions
- Millorar la imatge del sector davant el
consumidor i clarificar el concepte de qualitat.
Més concretament, el futur de la ramaderia
catalana resideix en:
- Problemes mediambientals
- Seguretat alimentària
- Benestar animal
REFLEXIONS
SOBRE EL FUTUR DEL BESTIAR PORCÍ
La ramaderia porcina catalana és de
gran importància i el seu cens presenta un valuós
equilibri i una sinèrgia econòmica complementària
amb fàbriques de pinsos, laboratoris de medicaments
veterinaris, escorxadors, indústria carnissera transformadora,
amb els seus corresponents intercanvis comercials. Però
es troba immersa en un evident i greu perill: el de la contaminació
ambiental per purines (nitrogen, fòsfor, metalls pesants,
etc.).
No obstant, s'ha de ressaltar, abans d'entrar
en el tema, que Catalunya té una enorme vocació
productora i comercial. És un país molt consumidor,
amb un turisme creixent i té en les Balears un potencial
de venda de considerable importància. La solució
que el sector va desenvolupar inicialment es la més
rentable: importar matèries primeres per a pinsos,
fabricar pinsos, produir bestiar porcí, establir escorxadors
i sales d'esquarterament a distàncies correctes i crear
una poderosa indústria carnissera. La conseqüència
de tot això va ser la reducció dels costos de
producció. El sector ha de lluitar per a que no falli
aquest entramat.
La contaminació de terres i aqüífers
a Catalunya és important i perillosa per la qual cosa,
de no posar en pràctica una solució vàlida,
els riscos i les sancions legals corresponents poden ser greus
i abundants.
Desgraciadament, les zones vulnerables, clarament
definides, van en augment i urgeix atallar el problema tenint
en compte que cada dia serà més difícil
disposar de diners públics per a la solució
del problema. La frase "qui contamina paga" està
guanyant adeptes en la societat.
La idea tradicional de que les granges porcines
eren generadores d'un subproducte útil per a l'adobament
dels cultius es va substituint, en la societat actual, per
la consideració de que les granges porcines són,
potencialment, indústries contaminants, quan en realitat
l'explotació ramadera que contamina és perquè
no està ben dissenyada.
Com a conseqüència, les granges
que en un futur puguin dissenyar-se hauran d'incloure en el
seu projecte la solució al destí de les seves
purines, i les granges existents hauran de passar per un procés
d'adequació.
És evident la necessitat de complir
amb rigor el contingut del decret d'ordenació de les
explotacions porcines i el decret de gestió de les
dejeccions ramaderes, especialment en allò que fa referència
a la superfície destinada a la utilització de
purines com fertilitzants No obstant, cal un estudi profund
del problema que ha d'abastar els següents extrems:
- Reducció del contingut en nitrogen,
fòsfor, coure i zinc dels pinsos compostos amb destí
a l'alimentació porcina. Estudis recents han demostrat
que pot aconseguir-se una interessant reducció del
poder contaminant de les purines mitjançant aquesta
possibilitat.
- Realització de tractaments descontaminants
a les basses de purines de les granges, amb instal·lació
d'agitadors i aplicació de tractaments biològics
aeròbics.
- Òbviament, prohibició d'instal·lació
de noves explotacions a menys que compleixin, amb seguretat,
les mesures legals.
- Realització d'un mapa de sòls
de Catalunya amb la finalitat de conèixer els nivells
existents de nitrogen i fòsfor.
- Realització d'un estudi sobre la
importància de la contaminació de terres a
través d'adobs inorgànics. L'enorme consum
dels mateixos i el recolzament decidit de les seves empreses
productores i comercialitzadores obliguen a prendre cartes
en l'assumpte per a aclarir definitivament el percentatge
de contaminació atribuïble a cadascú.
Com a raonament que recolza aquesta necessitat, està
la determinació de l'origen de la contaminació
per nitrats de comarques com el Maresme i el Tarragonès,
que no es caracteritzen precisament pel seu cens porcí.
- A les zones vulnerables, recomanar el cultiu
d'espècies vegetals desnitrificants dels sòls.
- Una cop establert l'abast d'aquestes
mesures, és evident que serà necessari plantejar-se
una possible reducció del cens porcí català
en la proporció que sigui necessària, iniciant-ho
amb l'abandonament voluntari de granges obsoletes.
REFLEXIONS SOBRE LA PRODUCCIÓ
AVÍCOLA
La producció avícola va ser la
primera ramaderia que es va desenvolupar de manera intensiva
a Catalunya, assolint nivells increïblement elevats de
desenvolupament i productivitat.
Com s'ha indicat en quant al bestiar porcí es refereix,
el sector avícola ha de lluitar per a mantenir el ric
entramat de fàbriques de pinsos, laboratoris de medicaments
veterinaris, escorxadors, etc. amb els seus corresponents
intercanvis comercials, amb la seva enorme vocació
productiva i comercial i el gran consum autòcton.
En l'avicultura, el problema de les dejeccions
és menys important que en el bestiar porcí,
ja que pel seu estat sòlid i la seva alta aportació
de matèria orgànica presenten un ús més
fàcil. En canvi, la seva causa limitant seran les noves
normatives de benestar animal que reduiran, d'una manera considerable,
les seves possibilitats de producció i augmentaran
intensament els costos.
El veritable problema de l'avicultura de carn,
en el seu sector productiu, es situa en la pràctica
absència de marges comercials de benefici. La producció
independent no té possibilitats de persistir. La supervivència
del sector només s'entén mitjançant la
comercialització del producte elaborat. En la cadena
de producció, el marge comercial de benefici s'inicia
a partir de l'escorxador, és a dir, en la distribució
del producte originat en el mateix fins el consumidor. Per
a mantenir aquesta situació, només tenen futur
les grans empreses que disposen de la integració pròpia
de la producció. Amb això, desapareixen la figura
de l'avicultor, que es converteix en un subcontractat o assalariat.
Si ens referim al sector de la posta, la situació
a Catalunya també és difícil: els problemes
mediambientals comencen a tenir importància, els costos
de mà d'obra, impostos, etc. són elevats i el
futur legislatiu relatiu al benestar animal donarà
lloc a una situació insostenible. Les petites explotacions
es veuen abocades al tancament per manca de beneficis, mentre
les grans empreses, que com a conseqüència estan
sorgint, mostren un clar interès en desplaçar
la seva activitat a unes altres autonomies (o països)
amb menys problemes estructurals.
El fet que la producció de broiler
estigui pràcticament integrada concreta a determinades
i específiques empreses tot el pes de la problemàtica,
però no hem d'oblidar la multitud d'avicultors que
depenen de les mateixes per als seus ingressos. En la producció
de posadores, crearà un fort impacte social negatiu,
tant en les grans empreses com en els petits industrials independents.
REFLEXIONES SOBRE LA PRODUCCIÓN
EN GENERAL
La seguretat alimentària dels aliments
d'origen animal que es produeixen a Catalunya és imprescindible,
tant en el seu aspecte de residus i de contaminació
bacteriològica, com de problemes derivats dels mètodes
de transport i sacrifici. A més dels comentaris realitzats
anteriorment al respecte, el tema és, naturalment,
d'obligat compliment.
No obstant, ha de fer-se arribar al consumidor
la idea de que aquest concepte és diferent del de qualitat.
Dins del concepte de qualitat, és precís distingir:
- Qualitat normativa: qualitat Q, qualitat
d'origen, etc. per a la que han de complir-se determinats
i concrets aspectes de producció.
- Qualitat objectiva que és necessari
exigir, a més de la seguretat, i que es refereix,
per exemple, a la influència de la castració
dels mascles en les característiques organolèptiques
de la carn o en les característiques del transport
i del sacrifici en la presentació de canals PSE en
el bestiar porcí.
- Qualitat subjectiva, que en no poques ocasions
pot confondre's amb la seguretat, la qualitat normativa
o la qualitat objectiva, però davant la qual el consumidor
no pot ni ha de queixar-se, sinó buscar i escollir,
és a dir, pot adquirir carn roja o pàl·lida,
carn tendra o "feta", carn grassa o magra, pollastre
blanc o groc, ous grocs o vermells, etc. Desgraciadament,
moltes queixes es refereixen a la qualitat subjectiva quan,
en realitat, s'està adquirint i consumint productes
"segurs".
La seguretat alimentària molts cops
es relaciona amb les malalties del bestiar. Seria il·lús
pretendre disposar d'animals que "mai" no hagin
estat malalts o no hagin rebut un tractament preventiu (vacunació)
o curatiu, però en canvi s'exigeix el consum de productes
sans. Ha de fer-se arribar al consumidor aquesta realitat,
així com el rigorós compliment actual dels controls
sanitaris en els escorxadors i el rigorós compliment
de les normes de seguretat corresponents a l'ús de
medicaments, amb els seus pertinents períodes de retirada.
Les mesures de benestar animal han de ser d'obligat
compliment dins dels terminis prescrits. Com a conseqüència,
els censos ramaders poden patir una important reducció
i el cost dels productes d'origen animal, un important increment.
Per tot això, s'ha de conscienciar al consumidor que
si s'accepta la promulgació de les normatives a que
ens referim sobre seguretat alimentària i benestar
animal, s'ha d'acceptar que això conduirà a
un increment clar dels costos de producció. Al mateix
temps, també s'ha d'acceptar que la sostenibilitat
de les zones rurals i el manteniment d'unes òptimes
condicions del medi ambient serà difícil si
el medi rural és abandonat pels seus habitants, en
no disposar d'uns mínims ingressos per a una vida digna
a la qual tenen ple dret.
És necessari assenyalar l'encert de
la Generalitat de Catalunya per la seva política sobre
qualitat alimentària a través de les Denominacions
d'origen protegides, marques de qualitat (marca Q), indicacions
geogràfiques protegides, etc. que tant poden tranquil·litzar
al consumidor. No obstant, serà necessari actualitzar
periòdicament les seves característiques de
producció amb la finalitat de no incórrer en
condicionaments innecessaris que incidirien encara més
en els costos de producció, insistint especialment
en les característiques de seguretat que les avalen.
I no podem finalitzar aquesta exposició
sense dos comentaris que ens preocupen intensament:
1. QUINA ÉS LA FUTURA POLÍTICA
RAMADERA DE LA UE?
Inicialment, és
una incògnita, però és possible que
la UE apliqui una política clarament restrictiva
davant la ramaderia intensiva, amb la finalitat de traslladar
aquesta producció a països subdesenvolupats
per a que la seva economia creixi i es basi en els seus
recursos naturals, agricultura, ramaderia i pesca, amb la
finalitat que surtin del subdesenvolupament i puguin fer
front als seus deutes internacionals, amb la qual cosa,
al mateix temps, es solucionaria el creixent problema de
la immigració que tant preocupa a Europa.
Si es així,
allò just, lògic i democràtic seria
comunicar-ho al sector productiu, per a que esborri tota
esperança, per a que no inverteixi ni un Euro més
en el mateix, per a que desinverteixi quant pugui i, naturalment,
per a que pugui rebre ajudes de la PAC per al seu desmantellament.
2. QUINA ÉS LA FUTURA POLÍTICA
RAMADERA DE LA UE PER ALS PAÏSOS DE L'EST QUE FORMARAN
PART DE LA MATEIXA?
El seu potencial ramader, fa pocs anys, es
considerava un perill potencial per a Europa però
actualment la seva situació no es gens sortosa i
seria necessari conèixer si desenvoluparan ramaderies
intensives o extensives, si se'ls aplicaran les mateixes
normatives que a la resta de la UE o tindran períodes
d'adaptació, i si hi ha cap possibilitat que determinats
països de l'actual UE puguin tenir tractes preferents
amb ells en detriment d'altres situats geogràficament
a major distància i amb menor grau d'influència
sobre ells.
Si us plau, un cop més, necessitem
llum i taquígrafs.
Barcelona, agost de 2002
|
